Resolució del Jurat

El Jurat, durant la seva reunió del passat 20 de maig, va debatir ampliament sobre el contingut dels treballs que optaven al premi complint amb tots els requisits estipulats en la convocatòria, i va acordar per unanimitat el següent:

Concedir el primer premi per la seva qualitat i aportació al tema proposat, al treball: “La vida del hogar protagonista del proceso educativo” presentat per María Pilar Ruiz de Temiño Bueno.

El jurat va destacar respecte a la memòria premiada, a més del caràcter rigurós del seu contingut, la seva aportació pràctica.

Va considerar que el treball i la labor investigadora realitzada compten amb mèrits suficients per la concessió del primer premi, que consisteix en una ajuda de 10.000 €.

També varen acordar concedir els dos accèssits prevists en la convocatòria per l’import de 2.500 € a cadascun dels treballs guardonats per la seva significativa aportació al tema proposat.

Els mereixedors dels accèssits han sigut Asunción Verdera Albiñana pel seu treball “Iniciando en la moderación. Una propuesta articulada entre familia y escuela para niños de 2 años”, i Alejandro Díez Deustua pel seu treball “Cada día, una final de champions league”.

Per últim, el jurat va acordar la publicació dels tres treballs guanyadors de la convocatòria.

El treball de María Pilar Ruiz de Temiño Bueno, que ha sigut mereixedor de premi, ha sigut publicat amb el títol “Construir hogar: un proyecto de familia”. En aquest treball, l’autora, vol que ens plantegem com conseguir una família sostenible, generar il.lusió i esperança en el futur, i ens dona la següent resposta: convertint la casa en una llar, ja que construir una llar és educar persones. Incideix en la professionalitat de la feina de la llar partint de la base de que, si aquesta està ben organitzada i atesa influirà positivament en el benestar dels membres d’una família. D’una altra banda, aquest projecte formatiu de la llar guarda una relació important amb la mentalitat professional que es requereix per gestionar-ho, de forma que al construir una llar s’estan desenvolupant una sèrie de capacitats que incideixen en la persona, a nivell tècnic, personal i interpersonal, que també influiran en la seva feina fora de la llar i en general en totes les seves relacions amb els altres.

Altres aspectes importants que desenvolupa en aquest projecte de “crear una llar” són el de la complementarietat home-dona i el de la corresponsabilitat pare-mare.

Aspectes que, per la falta de criteri actual, propiciats pels importants i ràpids canvis socials que s’han produït en les últimes dècades, és important reconduir i personalitzar, per educar-los a les circumstàncies i les aptituds de cadascú i de cada família.

El treball d’Asunción Verdera Albiñana, que ha sigut mereixedor d’un dels accèssits, ha sigut publicat amb el títol “Los dos años, una edad decisiva”. En aquest treball l’autora ens recorda l’afirmació d’Aristòtil de que “no és possible, o no és fàcil, desarrelar per la raó allò que d’antic està desarrelat en el caràcter”, per després desgranar la necessitat d’inculcar bons hàbits en les persones, a través de l’anàlisi de diferents aportacions de filòsofs i cultures, per concloure la importància que tenen en la societat actual, cada vegada més globalitzada, la recerca de punts d’unió i enteniment que generen comportaments beneficiosos per a tots. A partir d’aquí, i d’una manera pràctica, realitza el diseny d’un programa articulat i operatiu entre família i escola, per educar en la moderació i en l’harmonía des dels 2 anys.

El treball d’Alejandro Díez Deustua, que ha sigut mereixedor de l’altre accèssit, ha sigut publicat amb el títol “La familia: un reto de champions”. L’autor comenta en la presentació que està disposat a passar-ho molt bé escrivint-lo, alhora que cerca aportar “una miqueta de llum”. En primer lloc, passar-ho molt bé, pel contingut del seu treball, de la impressió que ho ha aconseguit. Respecte al segon punt, aportar “una miqueta de llum”, al menys respecte al jurat, podem assegurar que ho ha aconseguit; ara només queda una part de l’assoliment pendent, pot ser la més important. L’autor, partint de la dimensió social de la família i de l’art d’educar, analitza a través de diverses situacions, en les que es troben coneguts personatges de ficció, comportaments actuals i relacions familiars que apareixen com estàndards normals i que és clau reconèixer en el procès educatiu i social. Com resposta a la pregunta “què podem fer?” Aporta una sèrie de reflexions curtes que volen ser vàlides per pares i fills.

Dels acords establerts es va estendre l’acta corresponent que va ser aprovada per unanimitat i signada per la secretaria amb el Vº Bº de la presidenta.

2011 © Fundación María Teresa Rodó